La no resposta en enquestes d'estudis quantitatius

Des de la Fundació TIC Salut Social i com a novetat en l’estudi anual Mapa de Tendències, aquest any presentem els resultats en una jornada que se celebrarà durant el mes de març -com a final del primer trimestre del nou exercici- en lloc de celebrar-ho durant el mes de desembre –a manera de conclusió de l’any-. 
A propòsit d’aquest informe, els resultats del qual en breu estaran disponibles, us proposem una reflexió entorn al procés de recerca mitjançant enquestes a partir d’un text de Díaz de Rada (2013) en el qual apunta la importància dels estudis mitjançant enquesta. Concretament com es valora i gestiona la no resposta d’aquestes enquestes, les conseqüències que implica envers els resultats finals de la pròpia recerca i algunes estratègies de contingència per a minimitzar l’impacte de la no resposta. L’autor articula la seva argumentació a partir d’estudis que quantifiquen el fenomen de “la no resposta en enquestes presencials realitzades a Espanya” Díaz de Rada, 2013).

Una premissa a tenir en compte per a donar un mostreig com a vàlid, és la de parar atenció a conceptes com la dimensió de la mostra i l’error mostral durant la selecció. Dit d’una altra manera, els condicionants d’una estimació ajustada a la realitat dependran de la confiança de les dades, entesa com el nivell de fiabilitat d’una mostra perquè s’ajusti a la realitat estudiada ja que l’error mostral dependrà de la precisió de les nostres estimacions. Lògicament reduir a zero l’especificat error mostral és pràcticament impossible, no obstant això aquesta confiança ens pot ajudar a determinar els límits d’error assumibles perquè els resultats finals de l’estudi siguin vàlids. Com afirma Rodríguez Osuna (1991a), l’objectiu ha de ser sempre el màxim nivell de precisió basat en un equilibri entre la grandària de la mostra i el màxim error mostral assumible. A tal efecte existeix l’indicador de precisió entès com una fórmula matemàtica en què dividim error mostral entre percentatge de categories d’una variable. El resultat és el coeficient de variació o percentatge d’error relatiu. És precisament aquest error relatiu la dada que no hem de perdre mai de vista per a donar com a vàlid el volum d’informació perduda en enquestes realitzades en relació a la no resposta.

Apuntalades aquestes idees com a punt de partida, la reflexió proposada per Díaz de Rada (2013) part d’una realitat -contrastada empíricament per diferents autors- com és “un descens de la població que respon a enquestes, situació que ha vingut augmentant progressivament i, de forma més acusada, des de principis del segle XXI” (Dillman, Smyth i Christian, 2009, citats en Díaz de Rada, 2013, p. 358). Això ens porta a una tercera premissa que engloba les dues anteriors. Resulta de vital importància per a la qualitat dels resultats finals que l’investigador realitzi una planificació i disseny meticulosos de tot el procés investigador. Especialment de la part coneguda com a treball de camp, i més encara quan són terceres persones qui recull les dades i informació posteriorment analitzada. D’aquesta manera tindrem la certesa que les dades obtingudes són vàlides -s’ajusten a les variables que preteníem mesurar, entenent aquest últim concepte com tota característica humana o social que pot ser quantitativament mesurada (Sánchez Carrión, 1999, p.28)- i fiables atesos els criteris de consistència, homogeneïtat i unidimensionalitat exposats per Morales (1988).

Centrant-nos doncs en la qüestió que ens ocupa, si bé és cert que mai podrem controlar al 100% el volum d’informació perduda en relació a la no resposta, sí que podem activar dispositius per al control de qualitat del treball realitzat per aquestes terceres persones durant el treball de camp. La qual cosa significa que no hem de deixar res en mans de l’atzar. No veure’ns en la tessitura d’haver d’improvisar durant l’estudi. Per això el disseny inicial és tan important: conceptualitzar l’objecte d’estudi, operacionalitzar-lo i operativizar-lo. Això seria definir les hipòtesis i presentar les variables sotmeses a estudi, definir l’instrument i els límits de l’estudi, i construir indicadors indexats per a mesurar i transformar en coneixement els conceptes obtinguts.

Resolt el disseny, estem preparats per a focalitzar-nos en la quarta gran idea i que coincideix amb la següent etapa del procés investigador: el treball de camp. Les fases d’aquesta part passen en primer lloc pel brífing i detecció de moments crítics. Aquest és el moment en què treballem, i formem si cal, als enquestadors. És interessant dedicar-li especial atenció a aquest moment posat que podrem conèixer a l’equip de camp i detectar les seves fortaleses i debilitats. A més podem resoldre dubtes que puguin sorgir durant l’execució de les enquestes i verificar com procedir davant qualsevol situació que pugui desembocar en una no resposta. Bàsicament és on realitzem una planificació de tots els escenaris que podrem trobar -especialment els adversos- i com mitigar situacions com la no resposta per a reduir a zero, en el màxim possible, el risc d’error o biaix durant les enquestes presencials. En aquest sentit cal destacar com a moment crític els errors derivats del biaix per no resposta. Per exemple, si no localitzem determinades unitats d’observació, com sabrem quantes vegades provar de nou? O quan substituir aquestes unitats de mostreig per a minimitzar l’impacte negatiu o de validesa en el resultat final? Això ens porta a una de les preocupacions principals que és com augmentar la predisposició en la cooperació per part dels enquestats i com minimitzar els efectes de la no resposta.

Tan sols ressaltar les idees principals reflectides en aquest document. La improvisació i l’atzar no estan permesos perquè ens resten credibilitat i qualitat en els resultats finals. Segons Singleton i Stratis (2005) citats per Díaz de Rada (2013, p. 376) “tota taxa de no resposta inferior al 70% té un seriós risc de produir estimacions esbiaixades”, per això en la fase prèvia de disseny i planificació haurem de realitzar un mostreig encertat i meticulós, acompanyat d’un càlcul sobre el percentatge màxim d’error relatiu assumible. Així minimitzem riscos que invalidin la recerca. Una altra consideració per a reduir aquest risc és realitzar de manera sistemàtica un “minuciós estudi del marc mostral (bé amb l’actualització o amb l’ús de revisites” (Díaz de Rada, 2013, p. 376).

Pels motius exposats, des de la fundació volem agrair la participació activa en respondre les enquestes relacionades amb aquest estudi anual. Sense la vostra participació els resultats presentats no serien possibles. Des de TIC Salut Social seguim treballant per millorar la qualitat dels serveis centrats en la persona a través de les TIC. L’estudi sobre el Mapa de Tendències n’és una mostra i per aquest motiu, any rere any,  posem a la vostra disposició els resultats.

Bibliografia

• Díaz de Rada, V. (2013). La no respuesta en encuestas presenciales realizadas en España. Revista Internacional de Sociología. Volumen 71, nº 2. Pp. 357-381.

• Morales, P. (1988). Medición de actitudes en sicología y educación. Donostia: Universidad Pontificia Comillas. Pp. 456-462.

• Rodríguez Osuna, J. (1991a). Inferencia Estadística, Niveles de Precisión y Diseño Muestral. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, nº54. Pp. 139-162.

• Sánchez Carrión, J.J. (1999). Manual de análisis estadístico de datos. Madrid: Alianza Editorial.