8 punts clau a tenir en compte per millorar la interoperabilitat dels sistemes sanitaris

Més de 1.700 professionals es van reunir el passat febrer a Washington DC en el marc del Healthcare Innovation Day, amb l’objectiu de debatre com la interoperabilitat contribueix a l’estalvi de recursos, la millora de l’eficiència i la reducció d’errors. Entre moltes de les idees que es van posar sobre la taula destaca que “cal tenir en compte la interoperabilitat, sobretot per als pacients”. En concret, la interoperabilitat accelera la innovació i allibera els recursos TIC dels hospitals per a que els metges es puguin centrar realment en el que és important: aconseguir la millora de l’estat de salut dels ciutadans. 

En el moment en què existeix una manca d’interoperabilitat, els pacients pateixen problemes generats per aparells que no són compatibles entre ells, professionals de la salut que paren més atenció a la tecnologia que no pas al pacient, i decisions preses sense la informació crítica necessària, que sovint queda aïllada i no es pot recuperar d’aquell sistema que l’ha generat.

Però, què és la interoperabilitat? 

La interoperabilitat és la capacitat d’un o més sistemes o elements d’intercanviar informació i usar aquesta informació compartida. O expressat d’una forma més senzilla: que els sistemes parlin el mateix llenguatge. Així es va definir aquest terme a Washington el passat mes de febrer. 

De vegades, els metges han de basar les seves decisions en informació desfasada o incomplerta. Encara avui, molts aparells tecnològics innovadors no tenen la capacitat de compartir dades. Això comporta que els pacients i els metges que els atenen no tinguin accés a informació que podria ser vital. És gràcies a la implementació de la tecnologia basada en estàndards que es pot aconseguir la interoperabilitat entre sistemes, eliminant les interfícies personalitzades i disminuint, per tant, els costos associats, riscos i temps. 

Si els proveïdors d’atenció sanitària poguessin disposar de sistemes completament interoperables, es produirien menys errors i conseqüències negatives. A banda d’aconseguir millors resultats clínics, la interoperabilitat té la capacitat de reduir el malbaratament i milloraria l’eficiència dels sistemes sanitaris. Segons estima el West Health Institute, es podrien estalviar anualment entre 30.000 i 40.000 milions de dòlars amb la implementació de TICs basades en estàndards que poguessin aconseguir la interoperabilitat entre sistemes.

No obstant això, l’alt cost i la complexitat de la integració d’aparells, el desconeixement per part dels gestors sanitaris de l’estalvi i les millores en seguretat que comporta la interoperabilitat, i la falta d’incentius són les principals barreres per treballar cap a un sistema interoperable.

Una responsabilitat compartida per a tots els agents 

A la jornada de Washington DC, els experts van coincidir que sense interoperabilitat, el sistema de salut dels Estats Units coixeja, quan ja hauria d’estar plenament adaptat i permetent la circulació de dades a les autopistes de la informació. Es van proposar vuit accions clau per engegar un sistema sanitari interoperable als Estats Units:

1. Reconèixer que la falta d’interoperabilitat és una crisi i treballar pel canvi. Cal promoure una col·laboració públic-privada per tal de resoldre aquesta crisi de seguretat, eficiència i recursos sanitaris, i crear consciència nacional sobre la qüestió.

2. Enfocar el problema de forma encertada: no només és necessari recollir dades dels pacients, sinó trobar la forma de compartir-les. Hi ha molts aparells capaços de generar una quantitat ingent de dades, però totalment desconnectats de la resta.

3. Accelerar l’adopció complerta d’estàndards oberts i no ambigus. Sí és veritat que avui dia existeixen estàndards, molts són poc específics o incomplerts, essent un obstacle per a l’expansió de l’adopció de la tecnologia. L’aposta per les solucions lliures pot ser una solució.

4. Aconseguir incentius i crear demanda. És necessari un esforç regulatori i implicar els hospitals, sistemes sanitaris i els gestors.

5. Garantir la validesa, la privacitat i la seguretat de les dades, que haurien de ser privades per tal de protegir els pacients.

6. Reduir les complexitats tècniques d’implantar la interoperabilitat per als hospitals, sistemes de salut i professionals de salut. Sempre que sigui possibles, les iniciatives d’interoperabilitat han d’anar orientades a reduir la complexitat.

7. Cal convertir les dades en brut en informació ja llesta per ser usada per a metges i pacients. Serà necessari disposar d’eines analítiques avançades per aconseguir-ho.

8. Garantir l’accés segur a les dades per als pacients i també per als investigadors. Els pacients tenen dret a accedir a les seves dades de salut, però els professionals i els qui es dediquen a la recerca també haurien de tenir accés a aquesta informació per facilitar-los la tasca d’aconseguir millors tractaments, sempre respectant la privacitat dels pacients. 

Referència bibliogràfica

Igniting an interoperable healthcare system. The Office of the National Coordinator for Health Information Technology – US Government i West Health Insitute, febrer de 2014 [accés: 13 de maig de 2014]. Disponible a: http://www.westhealth.org/…