L’Institut Avedis Donabedian-UAB, per encàrrec de la Fundació TicSalut, ha realitzat enguany un estudi bibliogràfic de més de 125 articles científics sobre models assistencials no presencials a través de les TIC.
En la presentació al TecnoCampus Mataró-Maresme, la Dra. Sunyol va fer una introducció als conceptes per definir els models assistencials no presencials basats en l’ús de les TIC per a la transmissió de la informació. Tots els conceptes que se’n desprenen s’engloben en un d’inicial, l’eSalut, en què s’hi han de distingir diferents disciplines i subconjunts, com ara la telemedicina. No obstant això, en l’actualitat manquen definicions per a cadascun dels termes, fet que provoca certa confusió tant en l’àmbit de la investigació com en l'assistencial.
Avui dia, el grau de desenvolupament de la telesalut és més elevat a territoris com els Estats Units –amb experiències destacades com la de la Veterans Health Administration (VHA) i Kaiser Permanente-, a la província canadenca d’Ontàrio, Austràlia, Israel, Dinamarca, Escòcia o el Regne Unit. A Catalunya ja s’han posat en marxa diverses iniciatives interessants en telemedicina, ha puntualitzat la directora de l’Institut Avedis Donabedian-UAB.
Sobre l’experiència britànica, la Dra. Sunyol va fer èmfasi en l’estudi de cas de l’ambiciós Whole System Demonstration Trial de l’NHS, dissenyat com a base de proves per donar suport a importants decisions d’inversió. Tot i que els estudis que se n’han fet revelen descensos en mortalitat i ingressos hospitalaris, les intervencions són massa costoses, i els investigadors no se n’han sortit a l’hora de valorar els costos socials i els beneficis complerts i el valor afegit d’aquest tipus d’iniciatives TIC en salut per a la societat.
“Malgrat que existeix un cos molt significatiu de coneixement en l’àmbit dels models d’atenció no presencial, els estudis presenten limitacions per la manca de definicions homogènies, per les mostres petites i el poc temps de seguiment”, segons les conclusions del monogràfic. D’altra banda, encara que dos terços dels estudis revisats assenyalen que les TIC tenen un impacte important en l’atenció no presencial, tot indica que hi ha àrees en què sembla que no està del tot clar que els models desenvolupats fins ara funcionin. “En telesalut cal tenir en compte el contingut, el context i la implementació”, explica la Dra. Sunyol.
Així, doncs, l’estudi monogràfic posa de manifest la necessitat d’engegar projectes d’investigació per consolidar les proves positives sobre els efectes clínics reals dels projectes de telemedicina, el cost-efectivitat de les intervencions i l’impacte en la utilització dels recursos sanitaris. Les reflexions del monogràfic han de donar suport a l’exploració de prioritats per a la futura implantació de models no presencials al sistema de salut català.
Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email