Projectes digitals per pal·liar els efectes de la soledat no desitjada

La soledat és un problema invisible que afecta gran part de la població, en especial la d’edat avançada. Aquesta condició té un impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones i s’ha convertit en un dels principals desencadenants de patologies com la depressió, la demència, la desnutrició o les malalties cardiovasculars. Quan a més aquesta soledat no és desitjada, és a dir, hi ha la percepció de què les necessitats socials de la persona no estan cobertes, la possibilitat de derivar en problemes de salut és major. Segons l’informe ‘La soledat al final de la vida – Impacte en els mitjans de comunicació’, de la Fundació Mémora, la soledat no desitjada és una condició que pateixen fins a un 22,9 % de les persones majors de 65 anys a Espanya.  

Per abordar aquesta problemàtica, el passat 23 de maig va tenir lloc el seminari ‘Soledat no desitjada en l’era digital’, organitzat per la Fundació Víctor Grifols i Lucas i la Fundació Mémora en el marc del projecte Ciutats que Cuiden. Per part de la Fundació TIC Salut Social, la responsable de mHealth, Carme Pratdepàdua, va explicar diferents projectes pioners que estan en marxa a Catalunya en aquest àmbit.

InterSocial

El primer dels projectes presentats per Pratdepàdua va ser  InterSocial, en el qual participa la Fundació TIC Salut Social. L’objectiu d’InterSocial és definir el vocabulari comú a utilitzar per interoperar informació dins els sistemes d’informació de l’atenció social i també entre salut i social per tal de millorar la integració de les dades dels serveis socials a Catalunya i no donar lloc a confusions.

És un projecte que actualment es troba en la quarta fase, d’integració del diccionari als Sistemes d’Informació de l’àmbit social. En total, s’han codificat 251 conceptes que ja s’estan fent servir per part d’entitats com la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

App Vincles BCN

Una altra iniciativa a destacar en aquest àmbit és l’aplicació VinclesBCN, impulsada per l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. És una aplicació molt intuïtiva, que s’ha desenvolupat pensant en les persones grans perquè aquestes puguin comunicar-se amb familiars, amics o altres usuaris de l’App mitjançant videotrucades o missatges de vídeo o àudio. 

A banda del desenvolupament d’aquesta App, l’Ajuntament de Barcelona presta tauletes amb connexió a internet i l’aplicació instal·lada a les persones grans que vulguin fer ús del servei.

Projecte Radars

L’Ajuntament de Barcelona també ha impulsat el projecte comunitari Radars, que té per objectiu pal·liar els efectes de la soledat no volguda així com prevenir situacions de risc de les persones grans. Funciona a través de la creació d’una xarxa de barri amb diversos espais de participació. Així, el veïnat, els comerços o les farmàcies actuen com a radars, amb una mirada respectuosa, de la dinàmica diària de les persones grans per tal de poder avisar els Serveis Socials si detecten un canvi important.

Un cop informats, des de Serveis Socials es valora si cal intervenir-hi o no. Per pal·liar el sentiment de soledat d’aquestes persones, els voluntaris i voluntàries de la Plataforma de seguiment telefònic de Radars les truquen de forma periòdica i hi estableixen una relació de confiança, un primer pas per promoure la seva vinculació al territori.

Projecte pilot d’envelliment Km 0

D’altra banda, la responsable de mHealth de la Fundació també va parlar del projecte pilot de foment de l’envelliment km 0 desenvolupat a la Terra Alta. Sota el concepte d’envelliment km 0, el Departament de Treball, Afers Socials i Família prioritza tota una sèrie de programes d’atenció a la gent gran que fomenten l’autonomia personal, l’envelliment actiu al propi domicili, entorn familiar i comunitari, la participació i l’apoderament de la gent gran, la lluita contra la soledat no desitjada i les millores dels serveis socials de la xarxa d’utilització pública. El Pla Pilot ha de permetre analitzar, explorar i anticipar l’adaptació de les polítiques públiques  per atendre l’increment de l’envelliment i del sobreenvelliment al país.

Aquest projecte pilot es va posar en marxa a la Terra Alta, ja que és la comarca amb la taxa d’envelliment més alta de Catalunya.

Accessibilitat de les Apps

Per últim, Pratdepàdua va parlar d’accessibilitat en entorns digitals, no només pel que fa a la gent gran sinó també per a persones amb algun tipus de diversitat funcional. En aquest sentit, “és important democratitzar la tecnologia per a tots els públics garantint l’etiquetat correcte de tots els marcadors per poder aprofitar les eines d’accessibilitat”, va exposar la responsable de mHealth.

D’altra banda, va presentar el servei de la Fundació per certificar aplicacions mòbils de l’entorn salut i social, així com la Guia per al desenvolupament d’aplicacions mòbils en l’àmbit de la salut i l’atenció a la persona. 

Debat sobre l’ús de la tecnologia per pal·liar la soledat no desitjada

Aquesta informació es va compartir en el marc del seminari ‘Soledat no desitjada en l’era digital’ a la qual també van participar Jaime del Barrio Seoane, Senior Advisor de Healthcare & Life Sciences a EY i president de l’Associació Salut Digital; Óscar Belmonte Fernández i Antonio Caballer Miedes, directors de la Càtedra Cuatroochenta d’Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar de la Universitat Jaume I; Carme Torras Genís, professora de recerca a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC); Iban García del Blanco, eurodiputat, coordinador del Grupo S&D al Comitè d’afers jurídics del Parlament europeu; Oriol Farrés Juste, professor de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Dolors Comas d’Argemir Cendra, catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili.