Professionals dels serveis socials i de salut comparteixen coneixement sobre eines tecnològiques que afavoreixen la coordinació en l’atenció integrada

El passat 22 de juliol va tenir lloc al Cibernàrium de MediaTIC de Barcelona la jornada Tecnologia per impulsar l’atenció social i sanitària, organitzada conjuntament per l’Equip Motor d’Atenció Social i Sanitària (en endavant EMAISS) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació TIC Salut Social. L’acte va reunir 134 professionals referents en atenció integrada dels àmbits social i sanitari d’arreu del país: treballadores socials, terapeutes ocupacionals, infermeres, metgesses i tecnòlogues.

Aquest acte, es va celebrar en el marc del desplegament progressiu arreu del territori català de l’atenció integrada que realitza el Govern. Un desplegament que té previst arribar a 18 territoris abans d’acabar l’any 2025. Actualment existeixen vuit experiències que estan en funcionament: set d’atenció domiciliària (Amposta, El Prat Llobregat, Osona, Manresa, Garrotxa, Ripollès i Barcelona ciutat) i una específica en salut mental comunitària al Gironès. A aquestes vuit experiències se’ls hi sumen sis noves proves pilot realitzades a Santa Coloma de Gramenet, Alt Empordà, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Andreu de la Barca i Sant Boi de Llobregat.

En aquest sentit, la jornada del passat dia 22 de juliol, amb una mirada tecnològica va tenir un doble objectiu. D’una banda, oferir una mostra de quatre eines que ja s’estan començant a utilitzar en diferents territoris de Catalunya per integrar informació dels dos àmbits. De l’altra, compartir coneixement i lliçons apreses amb la resta de territoris que no han iniciat processos d’atenció integrada, i afavorir-ne l’acompanyament inicial.

Les quatre plataformes presentades van representar iniciatives actualment en curs a la Catalunya Central (Manresa), Vall d’Aran, Regió Metropolitana Nord (Sabadell) i Barcelona ciutat, Osona i La Garrotxa. Es van analitzar des del punt de vista funcional i interprofessional, amb especial atenció a les necessitats de les persones ateses i dels professionals que les utilitzen com a usuaris finals. Els debats tècnics es van centrar en aspectes com les funcionalitats, la usabilitat, la comunicació entre professionals i la utilització pràctica de les dades disponibles.

Governança de dades, un aspecte clau

Una de les línies estratègiques per al desplegament efectiu de l’atenció integrada arreu del territori és el marc legal i la governança de les dades. Aquesta qüestió abordada amb especial atenció implica un treball molt estret de l’EMAISS amb comitès d’ètica i bioètica, per garantir que les dades incorporades als sistemes d’informació siguin interoperables i s’utilitzin de manera segura, ètica i responsable.

En aquest sentit s’està treballant en disposar d’un marc legal que regula l’accés als sistemes d’informació per part dels perfils professionals concrets. Un protocol d’actuació, aprovat pels estaments planificadors competents en la matèria -Departament de Drets Socials i Inclusió, Departament de Salut i Servei Català de la Salut-  que vetlli pels usos específics de dades permesos, i defineix quina ha de ser la traçabilitat del tractament de dades. Com va destacar Concepció Barbeta, responsable d’Atenció Integrada del Departament de Drets Socials i Inclusió i directora de l’EM AISS, “la llei que habilita professionals dels serveis socials i de salut a compartir informació amb finalitats assistencials va ser un primer pas. El repte actual és facilitar que aquestes dades es transmetin i comparteixin de manera correcta”.

Per aquest motiu, s’estan definint protocols d’actuació que assegurin no només el compliment dels requisits legals i ètics sinó la interoperabilitat de dades entre les entitats de la Xarxa d’Atenció pública de Serveis Socials de Catalunya, i les entitats pertanyents al SISCAT.

Amb una mirada tecnològica, Joan Carles Contel, membre de l’Equip Motor d’Atenció Integrada i Cronicitat del Departament de Salut, va completar les valoracions exposant que, actualment, alguns conjunts de dades ja estan disponibles a través de servidors web que permeten emetre valoracions integrals i dissenyar Plans Individualitzats d’Atenció. Tot i això, va subratllar que “encara són limitats” i que el repte és poder incorporar-hi altres fonts d’informació que ofereixin una visió més completa de la persona. Això ha de permetre el retorn als sistemes d’informació centrals dels Serveis Socials i de Salut, i la generació d’intervencions proactives des d’aquests àmbits i amb visió d’atenció integrada.

“A mesura que es vagin agregant més conjunts de dades, serà possible crear quadres de comandament i indicadors compartits, útils per orientar millor la presa de decisions i les estratègies d’atenció” finalitza Joan Carles Contel.

La jornada va concloure amb una invitació oberta a tots els territoris a sumar-se a aquest procés col·laboratiu i a continuar treballant de manera coordinada als nivells operatiu i de gestió, mantenint, sempre, la persona al centre del sistema.