Com podem desenvolupar Apps de salut de forma fiable i segura?

La responsable de l’Oficina mHealth de la Fundació TIC Salut Social, Carme Pratdepàdua, va conduir un webinar sobre desenvolupament d’Apps de salut de forma fiable i segura, dirigit a startups i centres de recerca. El seminari va celebrar-se en el marc del cicle Breakfasts and Learn de la Xarxa TECSAM, el 10 d’abril, i es pot consultar en aquest enllaç.

Abans d’entrar en els consells pràctics, Pratdepàdua va introduir quin és l’estat de les Apps de salut a Catalunya i Europa, fent èmfasi en els esforços institucionals dels darrers anys per promoure l’ús i el desenvolupament d’actius digitals de qualitat que millorin la salut de les persones. Entre aquests, hi figuren, per exemple, iniciatives com el Servei de Certificació d’Apps Mòbils de la Fundació TIC Salut Social, la nova guia de bones pràctiques per al desenvolupament d’Apps i el radar d’actius digitals que l’equip de mHealth de la Fundació està desenvolupant amb l’Àrea de Ciutadania del CatSalut, i el projecte europeu Label2Enable que promou el marc d’avaluació de les aplicacions sanitàries ISO/TS 82304-2 a Europa.

Consells i recursos d’interès

A dia d’avui, no existeix una única normativa clara que asseguri la qualitat de les Apps independentment del seu promotor. No obstant, sí que hi ha consens en determinats aspectes que qualsevol entitat que desenvolupi actius digitals ha de considerar per tal d’oferir un producte segur i de qualitat, que aporti confiança i solucions a la ciutadania.

A continuació, detallem els principals recursos que Pratdepàdua va oferir al seminari en línia:

• Guia de bones pràctiques per al desenvolupament d’Apps, elaborada l’any 2021 per la Fundació TIC Salut Social i basada en les guies de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Salut. Tot i que en els propers mesos serà reemplaçada per la nova edició, encara és un recurs útil per al desenvolupament d’Apps robustes, segures, fiables, fàcils d’utilitzar, que preservin la privacitat de les dades i siguin accessibles per a tota la ciutadania. Entre els diferents elements que contempla hi trobem l’ètica, l’experiència d’usuari i l’accessibilitat, la interoperabilitat, la privacitat i la seguretat, la fiabilitat i el rigor científic, i la confiança i la transparència.
• La privacitat des del disseny i la privacitat per defecte. Guia per a desenvolupadors, publicada per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades al febrer del 2023. El document pretén facilitar el compliment del Reglament de protecció de dades des del principi en la creació de productes i serveis, i aborda qüestions com la minimització de les dades recollides, la licitud de la recollida i tractament de les dades, la transparència, l’ús de les dades, el manteniment i conservació, i mesures per protegir les dades personals.
• W3C Accessibility Standards, elaborada per la World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta guia internacional de referència estableix les bases que les webs i solucions digitals haurien de seguir per a una òptima accessibilitat i usabilitat. Entre els diferents consells, es recomana un temps d’espera reduït (mai superior als 5 segons), garantir un accés universal i inclusiu mitjançant un ús intuïtiu i un disseny adequat, que s’etiqueti el contingut i que sigui compatible amb els assistents de veu, vibracions i lectors de pantalla, etc. Un altre recurs d’interès d’aquest organisme és la Web Accessibility Evaluation Tools List, en la qual podem trobar eines per avaluar l’accessibilitat de les webs.
• La Guia de Comunicació Clara, impulsada al febrer del 2024 per la Generalitat de Catalunya. La comunicació clara va dirigida a tota la població, independentment de l’edat, del grau d’alfabetització, del lloc on es troba, dels mitjans econòmics de què disposa, etc., i permet que la informació que rep la ciutadania sigui clara i es pugui entendre amb facilitat. El document inclou una sèrie de normes de redacció que faciliten la comprensió dels textos, així com uns models d’estructura entenedora i un disseny gràfic adequat.
• Eina de suport a la decisió per escollir el tipus de desenvolupament d’una App, elaborada l’any 2021 per la Fundació TIC Salut Social en base a l’article ‘Decision Point for Selecting Your Mobile App Architecture’ de Garner Research. Es tracta d’un arxiu Excel que permet calcular quin és l’entorn de desenvolupament que millor es pot adaptar a les necessitats del projecte de creació d’una solució digital de l’entitat . Per obtenir el resultat, l’eina demana que s’indiquin prioritats en qüestions com la portabilitat, el manteniment, l’accés a les funcions del dispositiu, o l’ús d’habilitats natives, entre d’altres, i com a resultat s’obté un quadre resum de quin dels entorns de desenvolupament existents és el més idoni per al projecte que es vol crear.
• Test d’autoavaluació d’Apps, creat per la Fundació TIC Salut Social. Es tracta d’un qüestionari en línia de 31 preguntes dividides en 5 blocs temàtics: usabilitat, àmbit tecnològic, accessibilitat, àmbit de seguretat i privacitat, i àmbit funcional. El test permet a les entitats impulsores d’Apps que coneguin quin és el grau de maduresa de la seva solució i saber si està preparada per iniciar un procés de certificació.
• Directori d’Actius Digitals, impulsat per la Fundació TIC Salut Social. El seu objectiu és donar a conèixer els Actius Digitals de Salut i Social rellevants al territori català. Per això, a banda de recollir les aplicacions mòbils de salut i benestar que han superat amb èxit el procés de certificació de la Fundació, el Directori engloba actius digitals de salut i social recomanats per centres sanitaris o socials, o bé identificats en marcs de referència que n’avaluen la qualitat, incloent-hi aplicacions mòbils i WebApps o pàgines web.

Per a més informació, no us perdeu el webinar.